De la contradicció de la recerca,
de l'absurd de l'encontre,
de la fragilitat dels criteris
i d'ésser prou lúcid per adonar-se'n
i d'ésser massa estúpid per comprendre-ho;
de la impotència, de la immaduresa.

~ Febrer 2007

Impulsos, només una resposta. Estímuls musicals i tres anys de silenci. Ara només tinc ganes de dormir; no sé qui són i no entenc perquè encara sóc viu. Tinc la impressió que llegeixen el que penso. De mi i d’ells. Tinc por, no entenc aquesta tortura. I és clar que capten respostes, semblen contents, la música és la única cosa que em queda i mai havia sentit res d’igual. I aquella aura, ja torna. La d’ulls clars, Atenea? Deesa, o tan sols dona, o ni això? Silenci, silenci… No!

— Dors…

La claror em crema els ulls i la pell. L’aigua em desvetlla. Aquests sorolls rítmics i l’eco de la veu. Arrenco a córrer. Ningú ha trepitjat la sorra, on sóc?

—Aquí, corre, corre!

Corro i em trobo molt cansat després de les primeres passes. Puc aguantar el pes, no m’aturo. Miro enrere un moment, la meva respiració esvalotada no amaga la música. Milers de veus canten com una de sola, pronuncien paraules incomprensibles i obtenen sons inefables. Corro.

~ Desembre 2006

...

Es fan grises les hores d'espera
quan no plou però veus el cel plujós.
I es fan grises les hores d'espera
quan la fi veus a prop per tots dos.
Quan fa jorns que no xiules ni cantes
i fa temps que vas fer l'últim somrís;
quan al cor sents la mort i t'espantes
en pensar: «potser és l'últim avís»
Es fa gris, es fa gris esperar!

— Pau Riba

La salvatgia domesticada dels avets, els aurons i els routes es va aturar i va quedar emmarcada per la finestra del tren com un quadro dolent. La meva maleta rugia i petava mentre jo travessava el llarg passadís.

La campana de vidre, Sylvia Plath. Traducció de Marta Pera Cucurell.

La setmana passada, a El Matí de Catalunya Ràdio va sonar Alenar per donar pas als tons de les 7 del matí

El sol que no surti avui
i que tornin els estels
que jo t'he de mester a prop
per jugar amb els teus cabells.

Si tu toques i jo cant
vol dir que mos entenem
i tot el camí que feim
serà per anar endavant.

A València hi ha un carrer
que té geranis i sombres,
humitats i tenebrors
saliva i enteniment.
Si voleu saber quin és:
el carrer dels Cavallers.

Tres portes tinc a ca meva
obertes a tots els vents:
la que està oberta per tu
l'altra per la bona gent,
la tercera per la mort
que la tancarà el meu temps.

Àngel caigut
principi del foc
magrana oberta,
tot això ets tu per mi
jo n'estic certa.

Adéu lluna de nit
adéu sol de migdia
adéu a tots els estels
qui me féreu companyia.

Adéu als que heu escoltat
la meva veu per amiga
jo he cantat en nom vostro
la vostra veu és la mia.

— Maria del Mar Bonet

Happiness is amazing. It’s so amazing it doesn’t matter if it’s yours or not.

— Anne (After Life)

La salvatgia no és mai del tot vençuda.